diumenge, 7 d’abril del 2013

dissabte, 6 d’abril del 2013

Premsa. Mor als 85 anys Miquel Poblet.


Mor als 85 anys Miquel Poblet, considerat el millor ciclista català de tots els temps

Miquel Poblet, en una imatge d'arxiu.
Miquel Poblet, en una imatge d'arxiu.
L'exciclista Miquel Poblet, considerat elmillor ciclista català de la història, ha mort aquesta matinada a l'Hospital Quirón de Barcelona on havia estat ingressat el dimecres. Nascut a Montcada el 18 de març de 1928, va destacar sobretot com aesprínter, amb un total de dues-centes catorze victòries com a professional i va ser elprimer i únic ciclista català en vestir elmaillot groc de líder del Tour de França.

Miquel Poblet va aconseguir un total de dues-centes catorze victòries com a professional. Les més destacades són dues Milà-San Remo, la clàssica per excel·lència, 20 etapes del Girotres del Tour i tres de la Vuelta, i també algunes proves per etapes, com dues Voltes a Catalunya. L'any 1955 va ser el primer corredor nascut a l'estat espanyol que va portar el mallot groc de líder del Tour. Va ser 18 vegades campió d'Espanya en diverses modalitats i va fer una gran part de la seva carrera a Itàlia, on era tot un ídol.

Un cop retirat de l'alta competició, el 1962, Poblet va continuar vinculat sempre al ciclisme català des de diversos àmbits. Va ser president de la Federació Catalana de Ciclisme i va ocupar diversos càrrecs a la Volta a Catalunya.

L'any 2002 se li va concedir la Creu de Sant Jordi i en els últims anys va ser objecte de molts homenatges, el més multitudinari el que se li va fer a Montcada el 2011. El pavelló poliesportiu del Pla del Coll va ser batejat precisament amb el nou de Pavelló Miquel Poblet.

Comunicat del Grup de Medi Ambient.


EL GOVERN MUNICIPAL UNA VEGADA MÉS DÓNA SUPORT A LA CIMENTERA LAFARGE aprofitant el sobreseïment provisional de la jutgessa. 

Els veïns tenim les coses clares per l’experiència de 96 anys de contaminació de la cimentera (pols, soroll, NO2, metalls pesants, dioxines..), i de l’activitat extractiva que continua destruint el Turó, i hem de continuar lluitant contra el joc brut i les mentides, vinguin d’on vinguin. 

Hi ha moltes proves de la il•legalitat de Lafarge durant anys i anys exposades a l’Ajuntament per nosaltres i altres entitats, denúncies de veïns, i de la fiscalia (que durant dos anys investigant va reunir suficients proves de la il•legalitat). I a més HI HA DOCUMENTS SUFICIENTS DE L’AJUNTAMENT I DE LA MATEIXA EMPRESA, ON ES RECONEIX L’INCOMPLIMENT REITERAT DELS LÍMITS LEGALS ACÚSTICS. És evident que l’Ajuntament permet la il•legalitat any rera any, sense obrir expedients ni sancions, tenint l’obligació de fer-ho.

ÉS VERGONYÓS QUE DESPRÉS DE 96 ANYS, ELS VEÏNS CONTINUÏN PATINT LA CONTAMINACIÓ ACUMULATIVA D’AQUESTA MULTINACIONAL PERJUDICANT GREUMENT LA SALUT, I EL GOVERN MUNICIPAL coneixedor del perjudici (denunciat reiteradament per veïns, metges, fiscalia...) ACTUÏ DEFENSANT A L’EMPRESA COM SI FOS EL SEU ADVOCAT, I A MÉS NO FACI RES PEL TRASLLAT QUE ES VA COMPROMETRE EN EL 2008.

dijous, 4 d’abril del 2013

Primeres passes per recuperar el patrimoni natural.

La croada per recuperar el patrimoni natural de Montcada i Reixac comença a donar els primers fruits. El grup Guerrilla d'Acció i Atac Art Brossa s'ha reunit aquesta setmana amb el regidor de cultura i patrimoni per tal de posar fil a l'agulla, a l'estat de degradació i desaparició en el que es troba gran part del patrimoni natural.
Tal i com explicaven fa uns dies les Fades Cabrejades, l'Ajuntament de Montcada i Reixac només destina un 0.7% del seu pressupost anual a Medi Ambient. Segons les Fades, només així s'entén l'estat de degradació, deixadesa i brutícia en el que es troben alguns dels paratges naturals del municipi. Són 3 els grans espais naturals del municipi: Collserola, Serralada de Marina i pla de Rocamora. En tots 3 es poden trobar abocaments il·legals i patrimoni en mal estat.
A continuació us deixem amb un escrit que hem rebut de Les Fades Cabrejades.
------------------------------------------------


Hola, hem rebut bones noticies sobre el tema de la recerca del patrimoni perdut, i volem publicar aquest text, en principi ens agradaria que si teniu alguna cosa a dir podeu contestar alguna cosa, i si veieu que és millor no publicar el text, publicarem el text igualment sense entrar en segons quins detalls.

Des d’una branca autònoma de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa s’està treballant part del projecte de recuperació dels entorns naturals i patrimoni en els entorns de la Torre dels Frares, el company que està realitzant la tasca a demanat a ADF 301 la Serralada que recolzin el projecte, ja que és voluntari d’aquesta agrupació.

La resposta del President de l’ADF 301 La Serralada es positiva sempre que s’arreglin les complicacions que puguin afectar el projecte i si s’arriba a efectuar algun treball no repercuteixi cap problema en aquesta entitat, ja que els terrenys on es centra el projecte son privats, encara que els propietaris no han presentat cap projecte en concret i tenen les terres abandonades.
Els primers passos s’han fet avui a la tarda, ja que han mantingut una trobada al mateix bosc de la Serralada de Marina el company de la branca autònoma amb Dani Moly, Regidor Delegat de Patrimoni i Cultura de Montcada i Reixac, i un altre company que s’ha presentat interessat en el projecte.
Els presents en la trobada han visitat varis llocs que es podrien catalogar com patrimoni històric, i és per això que Dani Moly es compromet a treballar part d’aquest projecte a partir de maig.

Continuen els problemes de convivència al barri de la Ribera.

El passat diumenge 24 de Març, una veïna del barri va ser assaltada de bon matí per un individu jove. Aquesta situació i altres fets delictius, es produeixen massa sovint; els veïns estan cansats d'aquesta situació, i   la convivència cada cop és més tensa, i tard o d'hora pot comportar situacions d'esclat social. 
A continuació us deixem dues opinions extretes de la pàgina de facebook Ribera Digna. Hem escollit aquesta i no d'altres per la seva aportació al debat i pel seu to respectuós sense caure en el recurs fàcil del racisme i xenofòbia.
--------------------------------------------
Jose Angel Perez Rivera Hola vecinos/as del barrio lamento lo ocurrido, no me puedo hacer una idea completa de cómo debe ser vivir el día a día en el barrio. Estoy de acuerdo con que por culpa de uno los demás no tienen culpa, pero es que no es uno, es uno tras otro ya sea marroquí o no. Y si es verdad que hay inseguridad no es por falta de llamadas, es por falta de interés por las fuerzas del orden. Basta ya de decir que no se llama porque es mentira cuantas veces se ha llamado y no han venido, muchas. Solamente quiero decir que si se quiere arreglar esto y otras preocupaciones de los vecinos. Es fácil colaborar vecinos de La Ribera y vecinos de Can Sant Joan, ¿cómo? Dando poder a las asociaciones, colaborando con ellas y sobretodo transmitir-les vuestros problemas, que para eso están. Y lo he dicho muchas veces hay que salir y convocar manifestaciones de una vez. Hay que salir a la calle ya. Otro tema está otra vez el amazonas en el barrio, por favor hacer que lo limpien que se acerca el verano y viene el mosquito tigre, y también que ayer vi niños jugando dentro de lo vallado. Un saludo

Elisabet González Moreno He paseado por el Barrio,he conversado con comerciantes inmigrantes, he tomado un refresco acompañada de personas de orígen magrebí, he comido en casa de una família pakistanesa que amablemente han querido compartir conmigo lo poco que podían servir en la mesa y no me he sentido amenazada, ni agredida, pero os aseguro que existen viviendas en las que habitan personas nacidas en nuestro territorio a las que no me atrevería ni a picar al telefonillo de la portería. Con ello no quiero justificar a los que hacen de la convivència un imposible, pero si defender a los que se esfuerzan por integrarse, aprendiendo a hablar y escribir nuestros idiomas, compartiendo experiencias, buscándose la vida en campañas de recogidas frutículas fuera de nuestras Fronteras, educando y animando a sus hijos a esforzarse en los estudios a pesar de las dificultades, conscientes de la importancia de los mismos en determinar su futuro, pasando desapercibidos, como si no existiesen. Me parece justo que si un energúmeno sirve para estigmatizar a todo un colectivo presente en nuestra Sociedad, los que yo he conocido también merecen ser visibles y reconocidos como elementos positivos de los mismos colectivos. Un saludo

Can Sant Joan l'any 2022.

Us deixem amb el resultat del taller d'edició d'imatge de dilluns a càrrec de Diego Vega. Recordeu que avui continuem amb l'aniversari; avui taller d'edició d'àudio a càrrec del nostre amic Blay (20h. Casal Popular el Brot).




dimecres, 3 d’abril del 2013

Inundacions al pont de la Salle

Hem rebut aquesta fotografia d'un lector, on ens denúncia les continues inundacions que pateix el pont peatonal que uneix Mas Rampinyo i Montcada Centre.
Cada cop que plou l'aigua cobreix tota l'amplada del pont dificultant així el trànsit de vianants. Les juntes per on s'evacuava l'aigua en un bon principi estan plenes de sorra, i l'absència de desnivell de la passarel·la evita que l'aigua s'escorri cap abaix.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Premsa: Miquel Poblet, en estat molt greu

Notícia publicada a: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/poblet-ciclisme-infeccio-quiron-tour-2354404


Miquel Poblet, en estat molt greu

Dimarts, 2 d'abril del 2013 - 19:33h.
SERGI LÓPEZ-EGEA / Barcelona
Miquel Poblet, considerat com el millor ciclista català de tots els temps, està en una situació molt greu, segons ha pogut saber aquest diari del seu entorn familiar. Poblet, de 85 anys, ha patit una infecció generalitzada. Els familiars són al seu costat, a l'Hospital Quirón de Barcelona.
zoomMiquel Poblet, en una foto del 2007.
Miquel Poblet, en una foto del 2007.
El corredor ha passat a la història per ser el primer ciclista català que va portar el mallot groc del Tour, al marge d'haver vençut en dues ocasions a la Milà-San Remo. Viu a Montcada, la seva població natal, on regenta la botiga de bicis més famosa de la localitat. El 2007 se li va tributar un homenatge popular, al qual va assistir Miguel Induráin, amb motiu de la inauguració del pavelló poliesportiu de Montcada que porta el seu nom.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Som els irreductibles.

Encetem aquesta setmana amb les activitats dels I aniversari: tallers, debats, ràdio... Han estat 365 dies carregats de feina, d'alegries, errors, aprenentatge constant.
Continuem creixent, ampliant el col·lectiu, explorant noves vies comunicatives, fent amics cada dia que passa, i enemics també, perquè negar-ho. Som els irreductibles, els inconformistes, els que creiem que l'utopia només existeix en les nostres pors; aportem el nostre granet de sorra a la lluita constant, per tal de transformar aquesta injustícia constant en la que ens trobem submergits.
Des de la mutació i l'adaptació constants, i fins on arriben les nostres possibilitats, intentem explicar quina és la visió que tenim del nostre municipi. Aquest any ha estat carregat de notícies: Mercuris, retallades als serveis públics, mobilitzacions constants i permanents, moviments socials en expansió i creixement, pobresa i desesperació, desgovern i mal govern... S'albiren canvis i tempestes en el present, són molts els indicadors que ens marquen un fi de cicle, la situació és cada cop més insostenible per gran part dels veïns i veïnes del municipi. Allà estarem per tal d'informar, fer d'altaveu d'aquells que ho necessitin, posar llums i taquígrafs on faci falta, treballar colze a colze amb moviments socials i entitats...
Són molts els projectes que tenim en ment i que anirem desvetllant en el seu moment, estigueu atentes i alertes, implique-vos i utilitzeu-nos igual que nosaltres ho fem amb vosaltres.

No defalliu, no us rendiu, que si el present és lluita, el futur és nostre.

Recordeu que aquesta tarda hi haurà el primer taller d'edició d'imatges (20 hores al Casal Popular el Brot, impartit pel montcadenc, Diego Vega).